Quan els representants
polítics elaboren els seus programes electorals ben bé es preocupen
de dir que miren per l’interés general del poble, una llàstima
que eixe interés desaparega amb el temps, o com passa a Biar, que
desaparega en tan poc temps. Entenc que l’actual equip de govern
municipal està format per tres forces polítiques diferents i per
sis persones també diferents i no m’agrada ficar a tot el món en
el mateix sac, si bé és cert que els «nostres» representants
polítics haurien de recordar que un Ajuntament a l’igual que la
resta d’institucions estan per a solucionar problemes, i no per a
crear-ne més encara dels que la gent honesta i senzilla ja tenim…
Com dic en el títol
m’agradaria tractar al llarg de tres articles els problemes del
carrer Sant Cristòfol, que a la meua forma d’entendre en són
tres: el poder il·limitat des negocis que es dediquen a l’hosteleria
-que en tot el carrer sols en són dos-, la nova Ordenança Municipal
que els dóna este poder il·limitat i finalment l’aparcament. Val
a dir que crec que estic en el dret i fins i tot l’obligació de
recollir moltes veus de la gent del poble que tant a ma mare com a mi
ens han fet vore estos problemes però que de moment no han
canalitzat -o no han trobat la forma de fer-ho- la seua indignació.
Com dic, en este primer
article em referiré al problema que tenim amb les omnipotents
terrasses dels bars, per a les quals sembla que han d’anar tots els
privilegis, al cap i a la fi per a una minoria que tria el nostre
carrer per seure i vore els cotxes passar, perquè cal reconéixer
que Biar és molt bonic, però que al nostre carrer poc hi ha que
vore a diferència del Raval, la plaça de l’Ajuntament o el
Plàtano… com dic sembla que des de l’Ajuntament, especialment
des de la Regidora de Turisme i Comerç dirigit per María Cristina
Hernández, es té un gran interés en que este tipus d’establiment
funcione encara que siga en detriment d’altres negocis del poble,
que sembla que no siguen necessaris i fins i tot que desconeguen les
autoritats locals i ho dic perquè si al nostre carrer fa 30 anys que
hi ha una fotògrafa no entenc perquè les fotografies del llibre de
Festes es busquen fora del poble, quan la nostra veïna Josefina
Molina paga religiosament la sangria d’impostos que paguem els
autònoms i autònomes, entre altres coses per a pagar-li el sou a la
classe política, tant si ho fan millor o pitjor…
No cessa ací la
discriminació i el principal problema del carrer quan la nostra
estimada Josefina porta sis anys batallant per un dret tan fonamental
com es deixar lliure la seua porta d’entrada al seu negoci, sis
anys on ha presentat innumerables cartes pel Registre, ha fet
innumerables visites a l’ajuntament, s’ha reunit amb policia,
secretària, alcalde o alcaldessa, regidores aportant de forma
documentada tota classe d’idees i alternatives… sense cap
resultat, per no dir els 800 € que porta gastats o les
interminables hores que ha hagut de llevar-se de la seua faena per
intentar resoldre este problema, que no és altre que el veí bar
«Marchi» pose la seua estructura metàlica anomenada «terrassa»
davant de la seua porta i no en la porta d’un negoci que res té a
vore amb l’activitat de l’hosteleria, i en cas que no siga
possible pel canvi de l’aparcament que es faça en un lloc de la
nostra vorera que no obstaculitze l’entrada i el dret a la
privacitat de la clientela de Josefina, tan complicat és d’entendre?
La diferència són sols uns metres… i si les «nostres»
autoritats no són capaços de resoldre un tema tan fàcil, no puc
dir més que em resulta molt preocupant pel bé del poble quan hagen
d’afrontar problemes amb una resolució més complexa, molt
preocupant…
El problema com dic ve de
lluny, sis anys ni més ni menys, ja amb l’executiu presidit per
Magdalena Martínez, a qui es veu que també li agradaven les
«terrassetes», tot i no tindre interessos concrets en el sector com
la titular de Turisme i Comerç de l’actual ajuntament, com és vox
populi i s’ha comentat
sobradament al poble.
Val a dir que quan es va
instal·lar per primera volta eixa esperpèntica terrassa -que més
bé semblava un aprisco on recollir les ovelletes- el goteig
de clients i clientes de Josefina que la trobaven pel carrer per
dir-li «jo mentre estiga això davant de la teua porta no pense
entrar…» va ser constant, i com és natural la pèrdua de
beneficis econòmics es va fer manifest durant eixe temps, quin dret
hi ha a que un sector minoritari com és l’hosteleria a Biar
conculque i xape els drets de la resta de negocis del poble? A cas
qui no tenim un negoci d’hosteleria no paguem impostos, i la
Seguretat Social més cara de tota Europa? No tenim dret a
guanyar-nos la vida a Biar?
No crec que siga tan
complicat entendre -més tractant-se d’uns metres- que la clientela
de Josefina no vulga vore’s escrutada per una clientela d’un
altre negoci, i que fiquen a la porta de casa una part d’un altre
negoci per obra i gràcia de la incompetència de la institució
local, quan els clients i clientes de Josefina busquen una atenció
personalitzada al seu establiment, més quan es tracta d’un treball
delicat com és manejar pressupostos, o fer una fotografia familiar
per a un regal per sorpresa, per exemple.
Com dic la instal·lació
d’esta terrassa d’un negoci completament aliè al negoci de
Josefina, amb una clientela que res té a vore amb la seua, amb tot
un dispositiu de para-sols (sombrilles) que tapen l’entrada
i visibilitat al negoci de Josefina que sembla que vulguen convertir
el nostre carrer en una platja -a més de 60 km de la costa-, amb
xiquets i xiquetes que de forma continuada colpegen amb els vidres de
l’establiment -els xiquets són xiquets, però l’estudi és un
lloc de treball, i no un circ-, per no parlar de la brutor que genera
eixa terrassa i que ompli l’entrada l’estudi fotogràfic, i sense
deixar de banda l’escàndol i la cridòria que genera esta part de
l’establiment veí que per força ens imposen, senzillament no
pensem que siga la millor forma de promocionar els repetidíssims
eslògans de Biar, belleza interior i
Biar, municipio turístico, tot
i que com és lògic apostem per la convivència i tant els negocis
d’hosteleria com la resta puguem guanyar-nos la vida en una
situació econòmica tan delicada i no acabar així tancant un nou
negoci al poble, com ve sent norma a Biar que poc a poc es quedarà
sense serveis, sense gent jove i sense vida per a que els bars i
restaurants puguen posar les seues terrasses ben grans i beneplàcit
de l’Ajuntament, de l’actual o els que vindran si el nostre
Senyor no posa remei…
Val a dir que lluny
d’acatxar el cap com li agradaria a més d’un, o més d’una… en
el poble ens coneixem i com saben a mi ningú no m’ha de dir quins
són els mecanismes i ressorts tant legals com de pressió popular
que podem utilitzar i no els càpiga cap dubte que utilitzarem per
defensar els interessos de la gent del poble, i com és natural els
nostres, accions que aniran des de muntar una Plataforma en favor de
la convivència, a anar als Plens Municipals de l’Ajuntament, o a
realitzar articles i notes de premsa, recollides de firmes o
realitzar concentracions al carrer Sant Cristòfol per nombrar sols
algunes d’este accions que com és lògic tindran la seua
corresponent nota de premsa, documentació i cobertura en fotografies
i vídeo per fer-nos ressò en la premsa local, comarcal, provincial
i autonòmica, sense deixar de banda la utilització de la
resistència passiva o la desobediència civil entre altres i que no
ens tremolarà el pols en utilitzar si així ho considerem necessari,
una sèrie d’accions que aniran in creixendo en
la seua freqüència i contundència si no s’escolta la nostra veu
i es posa una solució a este problema que com dic, és un problema
que afecta a molta gent del poble i que personalment arrosseguem des
de fa sis llargs anys, al cap i a la fi per això estan ahí els
regidors i regidores que diuen representar-nos.
